Aquesta entrada al blog la faré en català perque crec que el pastís ho mereix. Aquest pastís m'el va encarregar la meva cosina Alba per una amiga seva, no se gairebé la història de perque té un diablet però em va encantar fer-lo. Moltes gràcies Alba per el teu suport als meus pastissos, per tindre sempre un comentari afalagador (quina paraula més maca, jeje), i per ser senzillament tan maca!!
L'Alba es una persona que escriu maravelles, bona gent, que ja no s'en troba, simpàtica i molt capaç, com jo sempre dic una dona del grup al que jo estic orgullosa de pertanyer: les dones del s.XXI :-)
Gràcies Alba
Alba: Gràcies a tu! M'has fet posar la carn de gallina i tot... T’agraeixo tot això que em dius, de debò! Un petó grandiós, cosina! ;)
ResponderEliminarAprofitant que surt el tema i que es fa evident la seva justificació, per aquells curiosos interessats explicaré l'origen del dimoni Titivil. Com tot, el dimoni té un significat: Titivil és la personificació de la nostra resistència a revisar i reexaminar tot allò que fem perquè sigui "perfecte". D’origen medieval, el dimoni era l’enemic dels escrivents que, cansats de passar-se hores i hores copiant els manuscrits, començaven a defallir, i en conseqüència introduïen errors als textos, que atribuïen a Titivil.
El dimoni ha acabat sent una conya entre nosaltres, d’aquí el significat del dimoniet filològic sobre el pastís independentista. La feina dels correctors, en aquest cas, es caracteritza per repassar una i mil vegades un text, amb la finalitat de no trobar-hi cap error, i per tant, de no "rebre la visita" del simpàtic Titivil. Ara ja ho sabeu!